AMIC INVISIBLE
A mi m’ha passat una cosa: des del moment que he vist el nom
que m’ha tocat, ja he començat a pensar en aquesta persona, l’he observada, he
pensat en el que he viscut amb ella, he pensat en el que li agrada, en el que
no, quines coses fa, què és el que li emociona, on inverteix el seu temps...
tot per encertar amb el regal. I potser aquest temps dedicat a aquesta persona
hagi estat el millor regal que li pots fer. Heu sentit alguna cosa semblant,
vosaltres?
I he pensat també: a Déu li ha hagut de tocar el nom de tots
nosaltres en el sorteig.
Molt Bon Nadal a tots!
Sergio Gadea
Ohh!! super bunic! tens tota la rao! hem passat un migdia de lo mes divertit pensan en aquella persona:)
ResponEliminaA mi Sergio no em va passar perquè no tenia cap nom en concret i vaig regalar una abraçada ben forta a qui no tenia regal. El que si que em va fer sentir quelcom molt especial va ser rebre un regal que no m'esperava. Una postal feta a mà molt bonica en la qual deia coses que em van emocionar; una era tan senzilla com: no perdis mai el somriure... Sembla una tonteria lògica però és realment important que cap de nosaltres no perdem mai el nostre gran somriure. Personalment puc assegurar-vos que els vostres somriures quan arribo al grup m'alegren el dia. Com he dit abans, no vaig poder fer cap regal a ningun esclatista, però vull desitjar-vos a tots un GRAN NADAL I FELIÇ ANY NOU <3
ResponElimina