AMIC INVISIBLE
Avui el repte era gran. Alguna persona potser avui ha sentit
quelcom especial quan ha hagut de trobar un regal pel seu amic invisible en menys
de 20 minuts. Ha estat complicat, poc temps, res de diners... tot volent fer un
regal que sigui de qualitat.
A mi m’ha passat una cosa: des del moment que he vist el nom
que m’ha tocat, ja he començat a pensar en aquesta persona, l’he observada, he
pensat en el que he viscut amb ella, he pensat en el que li agrada, en el que
no, quines coses fa, què és el que li emociona, on inverteix el seu temps...
tot per encertar amb el regal. I potser aquest temps dedicat a aquesta persona
hagi estat el millor regal que li pots fer. Heu sentit alguna cosa semblant,
vosaltres?
I he pensat també: a Déu li ha hagut de tocar el nom de tots
nosaltres en el sorteig.
Molt Bon Nadal a tots!
Sergio Gadea