AMIC INVISIBLE
A mi m’ha passat una cosa: des del moment que he vist el nom
que m’ha tocat, ja he començat a pensar en aquesta persona, l’he observada, he
pensat en el que he viscut amb ella, he pensat en el que li agrada, en el que
no, quines coses fa, què és el que li emociona, on inverteix el seu temps...
tot per encertar amb el regal. I potser aquest temps dedicat a aquesta persona
hagi estat el millor regal que li pots fer. Heu sentit alguna cosa semblant,
vosaltres?
I he pensat també: a Déu li ha hagut de tocar el nom de tots
nosaltres en el sorteig.
Molt Bon Nadal a tots!
Sergio Gadea


